EL SHABBATH INTERROMPUT

Era un típic shabbath a la tarda en la casa de Rabbi Shmuel Hanaguid.

Mentre la família estava asseguda en la taula del menjador, a punt per a mejar el menjar de shabbath, Rabbi Shmuel Hanaguid només podia somriure per la seva bona fortuna. Si bé estava vivint a Espanya, lluny de Eretz Israel, havia estat beneït amb una bona família, un pròsper negoci de catifes, i la llibertat d'estudiarla Torah com li agradava. D_u havia estat certament bondadós amb ell.

Bruscament, es va escoltar un fort cop en la porta. Qui podia estar cridant durant el menjar del shabbath?. Era molt estrany!

El fill de Rabbi Shmuel va anar a la porta, va parlar amb algú per un moment, i va córrer altra vegada al menjador molt excitat.

- Papa, hi ha un ministre del príncep esperant veure't, i diu que és urgent.

Rabbi Shmuel es va sobresaltar. Ell pensava que les seves relacions amb el príncep eren bones. Qui sap? Per fi i a cap, això era el Galut, i els jueus estaven en exili. Qui podia confiar en els gentils perquè tractessin als jueus amb bondat? Què volia el príncep d'ell? Per a saber-lo, Rabbi Shmuel va córrer a convidar al ministre a entrar. El ministre ràpidament va contar el propòsit de la seva visita.

- El príncep lamenta molestar-lo en el seu sant dia, però va sorgir un important assumpte, i em van demanar acompanyar-lo al palau immediatament.

- He fet alguna cosa que hagi ofés a la seva majestat?

- No, en absolut! El príncep està complimentant avui a importants visites, i els vol impressionar amb la seva riquesa. El príncep sap que vostè ho pot ajudar si li ven una de les seves excel·lents catifes. Per tant, vol que es presenti en el palau immediatament per a lliurar-li les seves mercaderies i concloure el negoci

Llavors era això!

Rabbi Shmuel va avaluar la situació amb molta cura. El príncep era summament important, i no podia ser rebutjat fàcilment. No obstant això, Rabbi Shmuel no va considerar la seva sol·licitud ni un moment. Era, després de tot, el sagrat shabbath, i la seva santedat no es pot canviar per un negoci.Rabbi Shmuel Hanaguid no va perdre temps en dir-li això cortesament al ministre.

- Informaré la seva resposta al príncep, però no sé si la seva majestat s'alegrarà amb ella.

Amb això, el ministre va sortir.

-Penses que va ser la resposta adequada, pare? -Va preguntar un dels fills de Rabbi Shmuel.-El príncep podria enutjar-se amb tu.

- Prínceps vénen i van - va dir Rabbi Shmuel - però les nostres sagrades tradicions romanen constantment en totes les generacions. Ara oblidem-nos del príncep i honorem al shabbath amb cançons .

Però el desafiament encara no havia acabat. Després d'haver recitat el Bircat Hamazón va haver un segon cop en la porta. Aquesta vegada era un representant del príncep de més alt rang que l'anterior.

- Tinc aquí una declaració escrita del príncep - va dir- Novament demana que vostè venja amb mi al seu palau. Si vostè ho fa, serà recompensat generosament.

- I si no? - va preguntar Rabbi Shmuel.

- Doncs el príncep decidirà cancel·lar tots els seus tractes amb vostè i recomanarà a uns altres a fer el mateix.

La resposta de Rabbi Shmuel Hanaguid no va trigar a arribar.

- Digui-li al príncep que serà un honor per a í anar al palau, però després de shabbath . Fins que el shabbath acabi no puc. Lamento si li estic causant al príncep alguna dificultat, però aquesta és la voluntat de D_u.

El representant va sortir.

- Penses que el príncep realment portarà a terme la seva amenaça? - va preguntar l'esposa de Rabbi Shmuel.

- Probablement - va contestar el Rabbi - Però totes les riqueses que el príncep em pugui donar no signifiquen gens si he de violar el shabbath para assolir-les. No et preocupis sobre com viurem si el príncep deixa de negociar amb mi. Sobreviurem. Només confiem en D_u, i Ell ens ajudarà.

La nit ja havia caigut quan es va escoltar el tercer cop en la porta.

Aquesta vegada, va entrar una banda de quatre soldats donant ordres de dur al Rabí directament al palau. Rabbi Shmuel Hanaguid estava llest per a anar amb ells.

- El shabbath ha acabat, ara estic llest per a anar on vostès diguin.

Va calmar a la seva preocupada família, i va sortir amb els soldats. Ells van conduir a Rabbi Shmuel Hanaguid fins a l'estança del príncep i van sortir, deixant als dos homes sols.

Rabbi Shmuel Hanaguid pensava que tipus de càstig li correspondria. Però després, va mirar de més prop al príncep... Què era això? Ell no podia estar segur, però li semblava que el príncep estava somrient, i estava content de veure'l.

-Li he de demanar perdó realment- va dir el príncep- No volia molestar-te en el teu sant dia, però volia provar-te en un punt. Un príncep veí ha vingut a visitar-me avui. Ell denunciava que els jueus són gent avara que farien qualsevol cosa pels diners. Jo li vaig apostar que estava equivocat, i li vaig contar sobre el meu amic Rabbi Shmuel Hanaguid, que valora les seves creences religioses per sobre de la riquesa. Ens vam posar d'acord en provar-te, ordenant-te que em venguessis catifes en el shabbath. El meu convidat estava molt sorprès quan vós et vas oposar no solament una vegada, sinó dues vegades, tot i que això significava perdre moltíssims diners! Has complit més del que creia, i per això estic agraït. Com resultat, no sol que seguiré negociant amb tú, també et trobaré molts nous clients. Ets realment un jueu fidel, i et desitjo molt èxit en el futur.

El rebuig de Rabbi Shmuel Hanaguid de violar el shabbath, li va ser pagat. Va ser molt reeixit i, més important, va guanyar un enorme respecte per demostrar que els jueus són lleials al seu D_u.