Article dela Dr Ira Eisestein “The Sabbath; Judaism Pamphlet Series. Ed B’nai Berith Org. 1961.” (Trad. J. Gendra - M. Frau)Durant el primer segle de la nostra era l'entrada del Shabat era anunciada per sis tocs de Shofar. El primer era el senyal que els grangers acabessin el seu treball i tornessin a les seves cases; el segon indicava als mercaders que havien de tancar els seus negocis; el tercer, perquè les dones encenguessin les espelmes; i els tres últims anunciaven la posta del sol i l'arribada del Shabat.
A casa es col·loquen unes estovalles blanques sobre la taula simbolitzant el mannà, amb el que s'alimentaven els israelites al desert durant el seu viatge a la terra promesa i del que sempre, cada Divendres, queia doble ració (que la gent no hagués de sortir fora i recollir el menjar a Shabat.) D'acord amb la tradició el mannà era blanc.
S'encenen espelmes per indicar que el Shabat és un dia d'alegria i festa. També ens recorden la Menorá del Temple.
Es diu el kidush sobre el vi, perquè el sopar de Shabat és un sopar festiu i sempre hi ha d'haver vi en un dinar festiu.
Es menja un pa especial anomenat jalá (pl. jalót) diferenciant aquest dia dels altres dies en què es menja pa normal. Es posen dues fogasses de pa simbolitzant la doble porció de mannà que sempre queia en Divendres que la gent no hagués de sortir fora i recollir el seu dinar a Shabat.
També es creu que les dues espelmes i les dues fogasses simbolitzen la doble referència del Shabat que es fa a la Bíblia. Els manaments d'Èxode diuen Recordar, mentre que els del Dt diuen Observar el Shabat.
A Shabat es donen a conèixer els esdeveniments importants de la vida de la gent: és el moment en què es comuniquen oficialment els naixements, casaments i defuncions, així com les majories d'edat (bar mitsvá). Al nen se li imposa el nom a la sinagoga Dissabte. El Dissabte anterior a la celebració del matrimoni, el nuvi és cridat a llegir la Torá.
Quan una persona es recupera d'una malaltia va a la sinagoga i recita una oració especial donant gràcies a Déu per haver escapat del perill. Quan el parent d´un mort va a la sinagoga per primera vegada després de la defunció, la congregació es posa dreta quan entra.
I quan està a punt d'acabar-se el Shabat, es recita l'havdalá, declarant la separació d'aquest dia sagrat dels dies laborals de la setmana. S'encén una espelma simbolitzant la llum que va ser la primera cosa creada. S'oloren les espècies per renovar les forces a la persona amb la marxa de l'"ànima extra" amb què tota persona és agraciada a Shabat.
El Shabat és santificat mitjançant l'estudi, els bons menjars, el vestir robes boniques i el descans. Totes i cada una de les restriccions sobre el treball estan orientades a assegurar un complet descans tant per al cos com per a la ment.
El famós filòsof modern Ajad Haam va escriure:
"Més del que Israel ha guardat el Shabat, el Shabat ha guardat a Israel. "
A casa es col·loquen unes estovalles blanques sobre la taula simbolitzant el mannà, amb el que s'alimentaven els israelites al desert durant el seu viatge a la terra promesa i del que sempre, cada Divendres, queia doble ració (que la gent no hagués de sortir fora i recollir el menjar a Shabat.) D'acord amb la tradició el mannà era blanc.
S'encenen espelmes per indicar que el Shabat és un dia d'alegria i festa. També ens recorden la Menorá del Temple.
Es diu el kidush sobre el vi, perquè el sopar de Shabat és un sopar festiu i sempre hi ha d'haver vi en un dinar festiu.
Es menja un pa especial anomenat jalá (pl. jalót) diferenciant aquest dia dels altres dies en què es menja pa normal. Es posen dues fogasses de pa simbolitzant la doble porció de mannà que sempre queia en Divendres que la gent no hagués de sortir fora i recollir el seu dinar a Shabat.
També es creu que les dues espelmes i les dues fogasses simbolitzen la doble referència del Shabat que es fa a la Bíblia. Els manaments d'Èxode diuen Recordar, mentre que els del Dt diuen Observar el Shabat.
A Shabat es donen a conèixer els esdeveniments importants de la vida de la gent: és el moment en què es comuniquen oficialment els naixements, casaments i defuncions, així com les majories d'edat (bar mitsvá). Al nen se li imposa el nom a la sinagoga Dissabte. El Dissabte anterior a la celebració del matrimoni, el nuvi és cridat a llegir la Torá.
Quan una persona es recupera d'una malaltia va a la sinagoga i recita una oració especial donant gràcies a Déu per haver escapat del perill. Quan el parent d´un mort va a la sinagoga per primera vegada després de la defunció, la congregació es posa dreta quan entra.
I quan està a punt d'acabar-se el Shabat, es recita l'havdalá, declarant la separació d'aquest dia sagrat dels dies laborals de la setmana. S'encén una espelma simbolitzant la llum que va ser la primera cosa creada. S'oloren les espècies per renovar les forces a la persona amb la marxa de l'"ànima extra" amb què tota persona és agraciada a Shabat.
El Shabat és santificat mitjançant l'estudi, els bons menjars, el vestir robes boniques i el descans. Totes i cada una de les restriccions sobre el treball estan orientades a assegurar un complet descans tant per al cos com per a la ment.
El famós filòsof modern Ajad Haam va escriure:
"Més del que Israel ha guardat el Shabat, el Shabat ha guardat a Israel. "
ACTIVITATS RECOMENADES:
PER A PRIMARIA
Acolorir el dibuix, després d´haber llegit l´article i comentar les coses que no poden entendre. S´han de explicar els elements que surten al dibuix.
PER A SECUNDARIA
Llegir l´article individualment
Senyalar les paraules hebreas que surten i trobar el seu significat
Cercar informació de com es viu avui día el Shabbath a Israel
Fer una redacció de com s´imaginen que María, Josep i Jesús virien el Shabbath a Natzaret.
No hay comentarios:
Publicar un comentario